EL BON AMOR
(J. Masdéu)
L’ordre dels planetes
L’equilibri entre els elements,
mesurat mil•limètricament
Caos a la selva
Quan tot sembla que estigui al revés
però tot és al lloc on ha de ser
No caminis davant meu,
podria ser incapaç de seguir-te
Si camines rere meu
podria ser que jo no et guiés
A l’ombra del bon amor,
que s’acosta a cada minut
Ressonen a prop els tambors
quan semblava estar tot perdut
I ara cos a terra
La resistència no serveix de res
Escoltem el cant dels innocents
Tot està perfecte
Tot gira i canvia al seu moment
Si és que passa és que havia de ser
No caminis per sobre meu,
podria ser que et perdés de vista
Si camines per sota meu
podria ser que jo et trepitgés
A l’ombra del bon amor,
que s’acosta a cada minut
Ressonen a prop els tambors
quan semblava estar tot perdut
INNOCENTS
(J. Masdéu)
La llum d’un acord major i obert que t’atrapa
Cançons per fer carretera rere el volant
Quan de nou la dignitat comença on acaben
les presons i les fronteres del mirall
Per tornar a aixecar-se s’ha d’haver caigut abans
Sortir deslligat de peus i mans
Caminarem pel pas del temps, som innocents
Saps que la pressa mata?
Respirarem, no passa res, tot està bé
I això està passant ara
Travessies pels deserts de les nits més llargues,
cremaran a la foguera de Sant Joan
I escurçant-se les distàncies sobre la marxa,
tastarem la fruita prohibida a cada instant
Ni jutges, ni culpes, ni pecats originals
No caure en la trampa dels mortals
Caminarem pel pas del temps, som innocents
Saps que la pressa mata?
Respirarem, no passa res, tot està bé
I això està passant ara
TOTS ELS MIRALLS
(J. Masdéu)
Tots els miralls que ara donen la cara
De tant en tant, entre fúries i espants,
tots els miralls que ensenyen i no amaguen
De tant en tant, entre abismes i albades
Tots els miralls que se’ns posen davant,
de tant en tant, són imatges robades
Si l’amor, si la por, si les penes
i el dolor que enverina les venes
Si els miratges a què t’encadenes
Tots els amants destapant-se mirades
entre miralls, entre neures i espants
Tots els amants, primaveres cremades
Si l’amor, si la por, si les penes
i el dolor cada cop que ensopegues
Si els miralls sempre que te’ls creues
SENYALS DE FUM
(J. Masdéu/J. Martínez)
Va jurar no tornar a sentir la corda
que el llacés pel coll com el bestiar
Però la marca de ferro li recorda
que torna al tancat
Ella s’havia promès guardar les cartes
per no perdre un altre cop la mà
Llàstima que entre les que li pujaven,
no hi portava cap as
Faran senyals de fum
quan enterrin les pors i les destrals
Tots dos cauran dels pedestals
D’amor no es mor ningú,
quan la soga t’apreta
però no arriba a escanyar
…Senyals de fum
Pistolers inconscients del seu rodeo
van voler jugar a fer de cowboys
I, en silenci, es van dir «jo ja no espero
trobar en tu el meu heroi»
Faran senyals de fum
quan enterrin les pors i les destrals
Tots dos cauran dels pedestals
D’amor no es mor ningú,
quan la soga t’apreta
però no arriba a escanyar
LA FERA
(J. Masdéu)
Fins i tot les teves debilitats
han estat més fortes que tu
Però, ja ho saps, viure és fàcil amb els ulls clucs
Costen d’empassar els glops de soledat
volant a la vora del rusc
Què hi vols fer, ja se sap, tots busquem el nostre aixopluc
Quan abracem la fera
que ens esgarrifa i glaça el son
Quan abracem la por,
abraçarem la vida
per tornar a veure el sol
Som aquella pedra que va rodant,
fent camí, fent canvis de rumb
Com es pot perdre allò que ni tan sols s’ha tingut?
Vas somiar una barca a Portlligat,
fins i tot vas voler fer llum,
oblidant que aquí ningú salva ningú
Quan abracem la fera
que ens esgarrifa i glaça el son
Quan abracem la por,
abraçarem la vida
per tornar a veure el sol
Aprendre a renéixer
de les mateixes cendres
Quan abracem la fera
que ens esgarrifa i glaça el son
Quan abracem la por,
abraçarem la vida
per tornar a veure el sol
FILS
(J. Masdéu)
Vinc descalç per l’herba
Tot i que vaig bosc endins, ni un pas en fals
Tinc tot el que em queda
i la sort d’anar venint pel camí ral
I també això passarà
El present se m’empassa com si no hi hagués demà
Fils tan prims que es trenquen
després d’haver recosit l’últim pedaç
Fils de llum que s’obren pas
per escletxes que destrien, un a un, foscos i clars
Només cal deixar despertar el desig
i estirar i estirar fort del fil
Crits clamant la vida
que ningú mai va sentir perquè eren sords
Fils de veu que arriben
de l’altre costat, per fi
Han trigat tant a venir…
Tant se val, ja són aquí
Res de rancors
ENGANXAT
(J. Masdéu)
Com la vida a la mort
Com un pirata al seu tresor
Com a l’amo ho està el gos
Com la teva pell ho està al seu cos
Com l’espera a l’immigrant
Com la pols a l’era
Com pols oposats de dos imants
Enganxat a les parets del teu pensament
Com l’aire al vent
Enganxat a les faldilles dels teus laments
Com la mosca a la mel
i el devot al seu trosset de cel
Com un lladre al seu botí
Com un marc al quadre
Com la nit ho està als matins
Enganxat als laberints dels teus carrers
com un xiclet
i a la corona d’espines del teu segrest
Enganxat a la cançó del meu cervell
I em vaig fent vell
enganxat a les mentides que em vaig dient
Enganxat com un estel al firmament
I em vaig fent vell
enganxat a la cadira de cada intent
L’AURA
(J. Masdéu)
L’aura del teu cor
La teva ànima pura i de debò
La manera de mirar-te el món
L’aura del teu cos
Tota la màgia que desprens quan et mous
Tan lleugera d’equipatge,
badant amb pels llocs
Caure dins la xarxa dels teus jocs
L’aura del teu nom
porta paisatges que arriben del Japó
I llorers d’illes salvatges
i aire nou
L’aura que té claus d’aquests tresors
I passejant la platja Llarga del record,
vaig arribar a la del Miracle, que és la que dóna al port
Gràcies per les flors
i per emmirallar totes les meves pors
i per tota l’abundància
La meva sort,
l’aura del desert que he de fer sol
…Gràcies per tot