Serè seré
Joan Masdéu
No sé on seré quan acabi l’hivern
però avui estic serè i tinc els ulls desperts
Canvis estacionals, marxarà el fred…
Escoltar el temps quan em recordi que no cal córrer tant,
que la meitat d’aquesta pel·li ja ha passat
Tots els intents, mentre ens en quedin, s’han d’anar disparant
Qui ha dit que no eren bones les segones parts?
Avui que sóc valent, ho vull cridar als quatre vents
Ara que torno de l’infern, de travessar uns quants deserts,
dono gràcies que el cel tingués obert…
Escoltar el temps quan em recordi que no cal córrer tant,
que la meitat d’aquesta pel·li ja ha passat
Tots els intents, mentre ens en quedin, s’han d’anar disparant
Qui ha dit que no eren bones les segones parts?
No en tens prou
Joan Masdéu
D’on et deu venir tot aquest verí que vas vomitant?
Un dolor infinit que, per subsistir, s’ha d’alimentar
Drames exquisits l’han d’anar nodrint per seguir fent sang
El llop d’aquí dins, fins i tot dormint, mai té prou menjar
Has anant xuclant-me
l’ànima, l’aire, la calma
Te’m pixes a la cara, em fots fora de casa
Fins que m’has vist al fons del pou
i no en tens prou…
M’ho has pres tot, els lligams, la canalla,
fins l’última rialla, els miralls on mirar-me,
per veure’m amb la soga al coll però no en tens prou,
mai no en tens prou…
I ara que per fi ja em deguis tenir on t’havies jurat,
potser em puguis dir com collons t’ho fas per dormir a les nits?
Ha anant xuclant-me
la teva tela d’aranya
que després d’atrapar-te, t’apreta i t’escanya
Fins que m’has vist al fons del pou
i no en tens prou…
Ets pitjor que la pell del diable
No deixes d’humiliar-me i et quedes tan ample
per veure’m amb la soga al coll però no en tens prou,
mai no en tens prou
Tot passa
Joan Masdéu
Passa la por quan ja no queda amb què alimentar-la Passen volant les tardors
Passa l’amor, també la febre, també les ganes
i els nous amants, com imants, de dos en dos
Passa la sort, passen les muses una vegada
i els millors anys, sense compassió
Passa el dolor, li costi poc o potser un pèl massa
i alguns paranys per seguir cagant-la al mateix lloc
Va donant tombs el cercle que no gira en va
Tot, al seu torn, tard o d’hora tornarà
Passa de llarg el nostre tren mentre l’esperàvem,
el desengany i el consol
Passen per alt promeses mentre anem trencant-les
i el temporal sempre passa i surt el sol
Va donant tombs el cercle que no gira en va
Tot, al seu torn, tard o d’hora tornarà
Va donant tombs el cercle que no gira en va
Tot, al seu torn, tard o d’hora tornarà a passar
Si te’n vas
Joan Masdéu
Tot el que vull,
tot el que vull per tu,
tota la llum és el que et vull
Tota la llum,
tota la llum per tu,
per si mai et fes falta
No hi ha futur,
no hi ha cap altre nus
que el nus que estrenyem ara
No diguis que és per sempre,
digues que avui
no vols desfer-lo encara…
Brillaràs amb l’amor que brilla el dia,
si te’n vas lliure i descalç
Si voles lluny,
que sigui ben amunt
quan gosis enlairar-te
Si el vent et va a favor
i el camí es fa curt,
llum per no enlluernar-te
Si t’és feixuc,
si el camí és aspre i dur,
llum per trobar el coratge
Llum per deixar anar llast
i que siguis tu
quan despleguis les ales
Brillaràs amb l’amor que brilla el dia
si te’n vas lliure i descalç
Brillaràs com la llum que enceta el dia,
brillaràs si te’n vas lliure i descalç
Himnes
Joan Masdéu
Himnes, cants a la vida,
sonen a dins i a fora, ha arribat l’hora
Ritmes, canvis de cicle
que hauran de passar i tornar a començar
Gira el joc de la cadira,
que aviat la boira sigui història
Crida si ho necessites
i fem un bon foc per cremar-ho tot
Que ens faci forts, forts
tot el que vingui en endavant,
donant voltes al sol
Que ni amb la sort ni amb tot l’or
es fa la revolució, és caminant
Tria el punt de partida
Si el moment és ara, planta-hi cara
Sigues tu qui el domines
fins que l’huracà no torni a arrasar
Que ens faci forts, forts
tot el que vingui en endavant,
donant voltes al sol
Que ni amb la sort ni amb mil flors
es fa la revolució
Tot va anant i tornant, respira…
Tot el que vingui en endavant,
donant voltes al sol
Farem la revolució!
I ens farà forts, forts
tot el que vingui en endavant,
donant voltes al sol
Farem la revolució!
Els dies que vindran
Joan Masdéu
Com acollona la veritat
bufetejant sense pietat,
ens l’han comprat
per vendre’ns mentides
Queden rebels a l’altre costat?
La fi del món just ha començat
Correm-hi tots per salvar el cul
sense moure’ns del sofà
I mentrestant
esperem els dies que vindran
Que, si déu vol,
tot s’arregli sol
Gent aplaudint-se omplint els terrats
Frases de merda que ens tornaran millors persones…
Però, en realitat, la idiotesa ja ens ve de molt abans
I mentrestant
esperem els dies que vindran
Que, si déu vol,
tot s’arregli sol.
Creient a cegues que tot anirà bé…
i al carrer la incertesa ens va escanyant
I mentrestant
esperem els dies que vindran
Que, si déu vol,
tot s’arregli sol
I mentrestant
esperem els dies que vindran
Que si déu vol o no ho vol,
al final, com sempre tot se’ns arregli sol
Supervivents
Joan Masdéu
Remant al marge del corrent,
bevent del calze dels valents,
costa vogar cap a on va tanta gent
Fent tombs sota llunes d’argent,
ben arrelats als fonaments
de qualsevol ferro roent
I seguirem nedant endavant, navegarem cap a altres ports
La sort i l’aventura ens salvaran
quan bufi amb fúria el vent del nord
Si tu ets la pols, jo sóc el vent Ballant la dança del present,
a tu i a mi no ens ha costat mai gens
Si tu ets el Ying, jo soc el Joan Neveres buides, cors gegants,
dos d’entre tants supervivents
I seguirem nedant endavant, navegarem cap a altres ports
La sort i l’aventura ens salvaran
quan bufi amb fúria el vent del nord
La llibertat espanta…
i brindarem al sol mentre somriem
perquè no estem sols
I seguirem nedant endavant, navegarem cap a altres ports
La sort i l’aventura ens salvaran
quan bufi amb fúria el vent del nord
Deixa’m dir
Joan Masdéu
Deixa’m dir que tots els meus vestits,
tots els descosits i les pors que he anat sargint,
els pestells que em fan tancar per dins,
tots els meus rampells i algun brot de malparit,
tots els caus dels meus camins, tots els laberints,
les manies i algun desencís,
també formen part de mi.
I hi haurà molts matins
tan daurats que se’ns escaparan dels dits
I potser alguna nit
també haurem de recollir algun trencadís
Deixa’m dir que part del meu verí,
tots els meus neguits cada cop que em veus venir,
la feblesa i el despit que em poden ajupir
Tot això, tots aquests bocins,
també formen part de mi.
I hi haurà molts matins
tan daurats que se’ns escaparan dels dits
I potser alguna nit
també haurem d’arreplegar algun trencadís
I hi haurà molts matins
tan daurats que se’ns escolaran dels dits
I també, alguna nit,
potser haurem d’arreplegar el trencadís
potser haurem de recollir el trencadís